De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?

En l’article d’Alejandra Bosco (2008) es planteja la possible relació existent entre la millora educativa i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Partint de la idea que hi ja avui en dia molts estudis que no defensen que les tecnologies millorin ni el procés ni els resultats d’aprenentatge. No obstant, l’autora presenta trets que permeten establir una relació entre les millores educatives i les TIC.

Des de ja fa un temps enrere, diferents autors han parlat de les noves tecnologies i l’aplicació d’aquestes en l’educació, creant així el concepte de tecnologia pedagògica. Aquest s’emprava quan s’al·ludia  a la manera científica de realitzar certes pràctiques. És a dir, la tecnologia aplicada a l’educació consistia en usar coneixements científics per a dissenyar i desenvolupar processos educatius. Fent-los doncs més controlables, previsibles i per tant eficaços i eficients.

Tenint aquesta visió de control sobre els processos educatius s’entén que el procés d’innovació és la selecció del medi més eficaç per a aconseguir un fi.

Quan es parla de tecnologia educativa hi ha diversos aspectes que es poden qüestionar:

•  Relació entre ciència i tecnologia
•   Caràcter neutral i valor inqüestionable que se li dóna a la tecnologia.

Amb les noves tecnologies la societat també evoluciona, i en conjunt es pot dir que la tecnologia no és neutral.

Podem parlar de tecnologies invisibles (com les tecnologies organitzatives) o les tecnologies materials (aparells físics).

Amb tot, la tecnologia incideixen en les formes de vida de les persones i en la organització social. Igual que ho fa en l’àmbit educatiu; on cal interessar-se en les conseqüències que poden donar-se amb l’ús de certs aparells tecnològics.

Segons l’autora de l’article llegit, certs recursos tecnològics poden ajudar a desenvolupar experiències innovadores, de les quals caldrà tenir presents tres aspectes; sovint sent aquests sobre els quals recauen les millores educatives. Així són:

• Ús de nous materials o recursos instructius
• Ús de nous enfocaments d’ensenyament, activitats o estratègies didàctiques.  
• Elaboració de noves suposicions pedagògiques i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.

És evident que les opinions en aquesta temàtica són molt diverses però si més no caldria reflexionar i conèixer les possibilitats que presenten les TIC i aprofitar els beneficis que ens ofereixen aquests recursos. És a dir, per així tenir-ne coneixement i fer-ne un ús reflexiu, contextualitzat i adaptable al currículum.

Per concloure, val a dir que tal i com mostra el text, el professorat encara ha d’adquirir competències digitals per a després poder ensenyar aquestes al seu alumnat i fer que aquests en facin un ús cognitiu de les TIC.

Pensant així doncs que les TIC i el seu ús milloren l’aprenentatge a partir dels objectius i les propostes metodològiques que es plantegin a l’aula