Autoavaluació de l'assignatura

Per tal de donar fi aquesta assignatura de Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement, pròpia del darrer curs del Grau de Pedagogia, em disposo a fer una autoavaluació.

En primer lloc contemplaré aspectes en relació a "Què he après" durant l'assignatura. Trobo pertinent en un primer moment fer referència als coneixements adquirits vers la diferenciació entre els conceptes de TIC i TAC. Alhora comportant reflexions i noves competències que m'han fet plantejar-me i adornar-me de la importància d'integrar les TIC a l'aula. Coneixent el gran ventall de possibilitats que suposen com a recursos educatius.

Així doncs gràcies al què he après m'han sorgit noves preguntes, tals com: 

• Com es podria dotar als docents de competències digitals per tal que aquests després les traspassin correctament als seus alumnes?
• Contemplen les TIC a l'aula la diversitat que hi ha en aquesta? S'adapten a tots els alumnes?

I així moltes més qüestions, algunes de les quals he pogut respondre i d'altres amb intenció de poder respondre-les en un futur pròxim amb més formació i experiència. Doncs la meva formació en aquest àmbit continua.

En segon lloc, val a fer referència a "Com he après", així doncs considero que es pertinent fer esment a que l'aprenentatge ha estat continuat. Que aquest sigui així es deu en part a les activitats plantejades i al treball continuat realitzat en el blog. Alhora les classes han contribuït ha adquirir coneixements més teòrics i que després han sigut integrats en el nostre projecte. Cal fer esment també a la importància de les lectures, plantejades a la bibliografia de l'assignatura. Han estat un suport molt important per acabar de comprendre i consolidar continguts.

En tercer lloc, i en relació a "Què he trobat a faltar en l'aprenentatge", consideraré que és la manca de presentació i ensenyament vers un major nombre de softwares educatius. En els quals haguéssim aprofundit. No obstant, l'assignatura ha complert del tot les meves expectatives i tot i que hagi fet un treball continuat i m'hagi esforçat en el procés, hauria d'haver estat més reflexiva en ocasions.

Amb tot considerar que l'assignatura de nou m'ha portat a reflexionar i prendre consciència vers les TAC. D'aquestes se'n pot fer un ús molt diferent i això només depèn  de les persones, i en el cas dels centres educatius de la formació del docent. Doncs bé per moltes tecnologies que s'incorporin a l'aula, sinó se'n obté un valor afegit i es dóna un bon ús, no resultaran aprenentatges significatius.

Projectes innovadors

En les darreres dues sessions prèvies a l’examen es van a dur a terme les presentacions dels projectes innovadors realitzats en grup de treball

I la veritat es que van sortir propostes mol diferents, i sobretot molt interessants!

Aquests, que han estat realitzats durant l’assignatura considero que resultat ser una activitat molt profitosa i positiva. Doncs en ell s’han pogut integrar els coneixements i continguts apresos. A més de deixar anar també la creativitat en cada grup, una competència molt interessant en l’actualitat.

Cal fer esment també que amb les orientacions donades el ventall de possibilitats era molt ampli. Fet que ha comportat que cada projecte fos únic.

 En el cas del projecte realitzat junt al meu grup de treball, plantejàvem la creació i el disseny d’un espai mitjançant un software concret: Autodesk Homestyler. Una projecte on quedaven les TIC incorporades i alhora donava resposta tan a una necessitat educativa com a una necessitat de la població. Doncs el disseny consistia en presentar propostes per a les reformes de la biblioteca del barri; basant-nos en una notícia del diari de Granollers.

Un altre projecte que va resultar molt interessant i si més no relacionat amb el contingut de l’assignatura va ser la proposta de Vilafranca 2.0. Una Experiència educativa amb Realitat Augmentada. Un projecte que des del meu punt de vista comparteix certa relació amb el projecte ja presentat a l’aula com en una altra entrada. Els codis QR a Rubí.

Dues propostes innovadores i on existeix una relació directa entre les TIC i el món de l’educació. Ja no tant per l’ús de diferents eines tecnològiques (tablets, ordinadors, softwares...) sinó per l’ús que se’ls dóna i els beneficis que aportaran al procés d’E-A de l’alumnat, entre d’altres:

• Afavorirà el desenvolupament de la competència digital de l’alumne
• Proporcionarà coneixements històrics i culturals del municipi
• Desenvolupar la capacitat de síntesi d’informació.
• Aprendrà a utilitzar el recurs de la Realitat Augmentada.
• Obtindrà competències digitals en l’ús de Google Drive

Per concloure val a dir que és important destacar la realització d’aquesta activitat, tant pel que fa a la integració de coneixements adquirits com pel fet de ser creatiu i dissenya una activitat innovadora. En conjunt, l’elaboració i la presentació d’aquests projectes ens han ofert també idees i estratègies a emprar en el nostre futur com a professionals i comprendre novament aspectes a tenir presents per a que la presència de les TIC proporcioni aprenentatges significatius.       

Examen Tema 1: Pregunta 4

Per tal de donar resposta a les qüestions plantejades anteriorment he dut a terme un exercici de reflexió i consulta de bibliografia. Suposant així doncs aquesta prova un aprenentatge significatiu i deixant enrere d’altres proves que contemplen aprenentatges memorístics.

D’una banda el fet de disposar del material per respondre-les m’ha fet tenir presents tots els continguts treballats durant les sessions de l’assignatura de Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.

Amb això, he pogut donar respostes coherents i alhora relacionar els continguts amb les lectures i els autors treballats. Citant fins I tot en ocasions algun fragment de les seves obres.

Quedant així doncs els coneixements i continguts integrats.

Conseqüentment, la consulta tant dels apunts, com del blog, enllaços web o d’altres fonts bibliogràfiques m’han conduit a realitzar una activitat de reflexió i anàlisi. Tenint present en tot moment els aspectes treballats i intentant donar una resposta si més no crítica i amb arguments raonats.      
Alhora, i en relació a ho esmentat, l’activitat en parelles ha permès contrastar opinions, incorporar nous punts de vista i reflexionar vers la bibliografia treballada.

En el seu conjunt, han conduit tant la prova i el fet de donar resposta a les qüestions plantejades,  com les sessions realitzades durant el període de l’assignatura, a tenir una visió i opinió pròpia vers les TIC. Que junt amb l’ integració dels coneixements d’aquest àmbit i els ja adquirits durant la carrera vers el món educatiu, m’han proporcionant un coneixement ampli vers les possibilitats que ofereixen les TIC com a recurs en l’educació. Ja sigui a nivell de disseny d’activitats innovadores que integrin aquestes, com l’anàlisi i/o avaluació de recursos tecnològics emprats en l’actualitat en contextos educatius.

En definitiva, els continguts donats, la metodologia emprada i les competències adquirides m’han comportat una motivació per a continuar treballant, formant-me i documentant-me vers les tecnologies i l’educació.

Examen Tema 1: Pregunta 3

Des de l’inici de l’assignatura i per tal de dur a terme una avaluació continuada d’aquesta vam crear cada estudiant un blog.

Un blog propi que recolliria totes les evidències d’aprenentatge que nosaltres consideréssim oportunes i on també podríem presentar informació, projectes o enllaços d’interès, en aquest cas relacionat amb les TIC en l’àmbit educatiu.
Amb aquest i l’activitat que s’hi reflectís en ell es podrien avaluar les capacitats i competències de l’alumne en relació a l’assignatura. Alhora de treballar en xarxa i compartir i interaccionar amb la resta de companys i docent.

Així doncs, en aquest i centrant-me en el meu blog, podré dir que en ell queden recollits tant activitats com continguts d’aula o de la bibliografia donada, igual que d’experiències o projectes presentats per altres professionals.

Durant el període de l’assignatura he emprat el blog, tal i com diu l’enunciat com a carpeta d’aprenentatge.  Fent-ho així de manera constant.

En conjunt, afavorint al meu aprenentatge. Tot i que val a dir i en resposta a la qüestió plantejada que l’ús del blog ha variat en ocasions. I es que en funció de la publicació puc parlar d’un ús reproductor o transformador. Un aspecte que es deu a motius diversos.

D’una banda, la manca de costum a realitzar una activitat que serà avaluada de manera continua ha fet que en ocasions les publicacions es remetin a una simple reproducció de coneixements o d’experiències. Com és el cas de publicacions referents a la bibliografia llegida, on els coneixements eren els propis d’aquests i no ha hagut gaire reflexió.

D’altra banda, en ocasions l’ús del blog ha estat transformador, doncs les publicacions han contemplat una reflexió, la incorporació d’altres fonts bibliogràfiques i la interacció amb altres companys, com per exemple l’experiència amb moodle. En la qual junt al grup de treball vam crear una actititat en aquesta plataforma. La qual també va comportar una altre publicació del mateix tipus, amb la creació en grup de treball d’una rúbrica d’avaluació.

Amb tot, i tenint present que en ocasions l’ús del blog no ha estat sempre transformador i que això a suposat en algunes publicacions manca de reflexió i profunditat en l’anàlisi, considero que m’he implicat en l’activitat i que sobretot aquesta ha afavorit en el meu aprenentatge. Deixant també recollit tot aquell material i contingut treballat que he considerat rellevant i que podré consultar en un futur.

Examen Tema 1: Pregunta 2

“Les propostes educatives a distància o que utilitzen plataformes d’e-learning solen implicar una redefinició dels rols de docent i estudiant respecte de l’educació presencial més convencional o de la pedagogia tradicional”.

Tenint present la cita anterior a continuació intentaré presentar arguments per a fer comprendre que hi estic d’acord. Doncs des del meu punt de vista considero que es cert que amb la formació en línia varien tant el rol de l’estudiant com del docent.

Al llarg de l’assignatura hem pogut parlar i adquirir coneixements de l’e-learning, al igual que vam gaudir de la presentació de l’experiència de la Docència des d’una perspectiva col·laborativa que es duu a terme a la UOC, per part de Teresa Romeu.

En aquesta i amb els continguts donats podem entendre que quan parlem d’e-learning, podem fer referència a l’oportunitat que ha sorgit de transformar les formes tradicionals i/o convencionals de formació. Tal i com es presenta a l’obra d’ Alejandra Bosco y David Rodríguez, Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al espacio europeo de educación superior.

Amb aquest pas, si que s’ha dut a terme un canvi en els rols.
D’una banda pel que fa als discents,  es fomenta un treballa autònom,  la presa de decisions, la responsabilitat i fins i tot el desenvolupament de la iniciativa personal. Doncs el seu aprenentatge i el seu procés estarà en gran mesura en les seves mans. Per tot s’han de mostrar més actius i compromisos.

D’altra banda pel que fa als docents, val a dir que el rol d’aquests també es veuen modificats. Ja que a més d’haver de desenvolupar competències i habilitats, han d’abandonar  el paper convencional de professor/a , doncs ara seran proveedors de continguts i material educatiu. Al mateix moment també haurà de redisenyar l’assignatura, sent ara aquesta online

Amb tot i amb els canvis de rol observarem que el docent ja no només s'encarrega de dirigir el procés d'aprenentatge sinó que ara li competeixen aspectes de gestió i orientació, dinamització, motivació i avaluació d’aquest procés nou.

Per concloure val a dir que, tot i que l’e-learning permeti fer front a diferents necessitats i demandes dels usuaris, suposant així avantatges per a ells, encara queda molt camí per a recórrer. Doncs a més de pensar i establir la tecnologia més adient pel grup, és tot un repte fer front als canvis que suposa aquesta nova metodologia. Molt interessant pel futur professional de les persones ja que desenvolupa competències fonamentals com el treball en xarxa. I alhora una oportunitat per millorar i deixar enrere l'ensenyament tradicional donant pas a altres models.

Examen Tema 1: Pregunta 1

“ Lo que quiero remarcar aquí es cómo la presentación de cada incipiente o maduro desarrollo de las TIC como la quintaesencia de la innovación educativa, sin tener en cuenta el contexto, la cultura existente, las prácticas establecidas, los sistemas de sentido común, las relaciones de poder, el miedo a cambiar, las concepciones sobre la enseñanza y aprendizaje y un largo etcétera de elementos que configuran la acción educativa, ha tenido un papel fundamental en la propia dificultad de convertir las TIC en TAC” (Sancho, 2008:2)

Tenint present el fragment anterior pertinent a l’obra de Sancho De TIC a TAC el difícil tránsito de una vocal, podem establir una relació vers a diferents continguts treballats i reflexionar vers aquest i la situació en la que es troven les TIC en el món educatiu.

Durant el llarg del segle XX s’ha desenvolupat la construcció de la tecnologia com a disciplina pedagògica. Establint així una reconceptualització del terme i entenent les tecnologies des d’un punt de vista multidisciplinar i crític des de les ciències socials.

No obstant, situant-se també en el mateix període, a mitjans del segle XX es crítica el model de transmissió caracteritzat per la unidireccionalitat i la manca de feed back. Tal i com ens mostra la obra de Pedagogia de la interactividad de R. Aparici i Silvia M.

Amb el pas dels anys i des d’aquells moments l’ús de les tecnologies en el món educatiu ha evolucionat però encara avui es duu a terme un model pedagògic industrial molt aferrat a practiques escolar on els docents empren ordinadors i Internet basant-se en un model de transmissió de continguts. És a dir, relacionant amb els continguts donats, podem dir que en fa un ús reproductiu. És aquí un del cas i bibliografia treballada la dels llibres de text.

Això podem establir una relació directa amb el que mostra l’autor i es que, el fet d’incorporar un mitjà tecnològic a l’aula, és a dir les TIC, no significa, que aquestes esdevinguin TAC. Doncs en aquest pas de las TIC a las TAC, i des d’un enfocament sociocultural, quan observem que juga un paper fonamental la cultura i les practiques que realitzem en l’actualitat en centres educatius. Accions que encara avui no propicien a un ús apropiat i transformador que suposin de gran impacte per l’alumnat. Dons la mera incorporació de les TIC, com artefacte, no suposa un valor afegit en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

A més en aquests moments quan a part de parlar de la influencia del context i de la cultura cal fer esment també a les habilitats i les competències. Ja que per a fer un bon ús de les TIC i que aquest resulti beneficiós i positiu en el procés d’E-A s’han de tenir aptituds, habilitats, maneres d’estar etc. Desenvolupant competències instrumentals, cognitives, actitudinals i polítiques. Competències a desenvolupar tant pel docent com per l’educat.

Tenint present com diu l’obra de Sancho la importància que hem de donar en la formació docent i les mancances que aquest presenten front un alumnat nadiu digital.

Per concloure, val a dir que encara avui ens queda molt camí per endavant pel que fa a la incorporació de les TIC en l’àmbit educatiu. I esque:

“La mejora de la educación no depende solo de la incorporación de artefactos sino también una nueva gestión del espacio y el tiempo escolares, nuevas maneras de organizar el conocimiento, más énfasis en el proceso de aprendizaje que en los resultados, mayor autonomía para los centros… y podríamos seguir con un largo etcétera (Sancho,1994; Bosco, 1995,1996; Hargreaves yotros, 1998; Mcclintock,2000).

Per això cal continuar treballant, formant-se, dotant de competències als formadors i que alhora aquests traspassin els seus coneixements als seus discents. Per tal d’aconseguir que l’ implementació de les TIC a l’aula tingui sentit i sigui beneficiosa i s’emprin els medis d’una manera transformadora i no reproductiva, fomentant la reflexió, el treball cooperatiu i el pensament crític.

Co-educar la mirada contra los estereotipos de género en TV

Qui no ha vist mai una sèrie on apareguin estereotips de gènere?

Sovint aquests es poden observar en programes televisius i en sèries de molta audiència. A nivell nacional són varies les que podríem numerar i que han estat emeses recentment o fins i tot encara en l'actualitat: Los Serrano, Aida, El comisario...

L'obra de Jorge Belmonte y Silvia Guillamón Valencia mostra un estudi d'anàlisi d'aquesta tipologia de sèries. Les quals marquen desigualtats de gènere i influeixen en la construcció de la identitat dels més joves.

És ben cert que sovint no parem atenció i reflexionem vers la influència que una sèrie pot tenir sobre els més petits/es de la casa. Aquells que es troben tant en la infància com en l'adolescència, edats on conformen la seva identitat.

L'autor després d'oferir-nos definicions de conceptes tals com estereotips, guerra de sexes ens explica detalladament com aquestes sèries televisives representen una dicotomització de gènere. Tot i aparentar ser modernes, desenfadades, o fins i tot transgressores, en termes de gènere continuen sent portadores de discursos on es fomenta la desigualtat entre homes i dones.

Amb tot, i en relació a l'assignatura, els autors presenten com a resposta aquesta situació l’alfabetització audiovisual. La qual ens permetria reflexionar si n’aprenguessim, sobre el caràcter construït i retòric de productes televisius com els esmentats.  Proporcionant així un enfocament pel que fa a gènere i educació, tant des de l'àmbit familiar, com escolar i/o professional.

Intentant acabar amb els estereotips i les desigualtats que aquests ocasionen i treballant des de l'educació.