Examen Tema 1: Pregunta 1

“ Lo que quiero remarcar aquí es cómo la presentación de cada incipiente o maduro desarrollo de las TIC como la quintaesencia de la innovación educativa, sin tener en cuenta el contexto, la cultura existente, las prácticas establecidas, los sistemas de sentido común, las relaciones de poder, el miedo a cambiar, las concepciones sobre la enseñanza y aprendizaje y un largo etcétera de elementos que configuran la acción educativa, ha tenido un papel fundamental en la propia dificultad de convertir las TIC en TAC” (Sancho, 2008:2)

Tenint present el fragment anterior pertinent a l’obra de Sancho De TIC a TAC el difícil tránsito de una vocal, podem establir una relació vers a diferents continguts treballats i reflexionar vers aquest i la situació en la que es troven les TIC en el món educatiu.

Durant el llarg del segle XX s’ha desenvolupat la construcció de la tecnologia com a disciplina pedagògica. Establint així una reconceptualització del terme i entenent les tecnologies des d’un punt de vista multidisciplinar i crític des de les ciències socials.

No obstant, situant-se també en el mateix període, a mitjans del segle XX es crítica el model de transmissió caracteritzat per la unidireccionalitat i la manca de feed back. Tal i com ens mostra la obra de Pedagogia de la interactividad de R. Aparici i Silvia M.

Amb el pas dels anys i des d’aquells moments l’ús de les tecnologies en el món educatiu ha evolucionat però encara avui es duu a terme un model pedagògic industrial molt aferrat a practiques escolar on els docents empren ordinadors i Internet basant-se en un model de transmissió de continguts. És a dir, relacionant amb els continguts donats, podem dir que en fa un ús reproductiu. És aquí un del cas i bibliografia treballada la dels llibres de text.

Això podem establir una relació directa amb el que mostra l’autor i es que, el fet d’incorporar un mitjà tecnològic a l’aula, és a dir les TIC, no significa, que aquestes esdevinguin TAC. Doncs en aquest pas de las TIC a las TAC, i des d’un enfocament sociocultural, quan observem que juga un paper fonamental la cultura i les practiques que realitzem en l’actualitat en centres educatius. Accions que encara avui no propicien a un ús apropiat i transformador que suposin de gran impacte per l’alumnat. Dons la mera incorporació de les TIC, com artefacte, no suposa un valor afegit en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

A més en aquests moments quan a part de parlar de la influencia del context i de la cultura cal fer esment també a les habilitats i les competències. Ja que per a fer un bon ús de les TIC i que aquest resulti beneficiós i positiu en el procés d’E-A s’han de tenir aptituds, habilitats, maneres d’estar etc. Desenvolupant competències instrumentals, cognitives, actitudinals i polítiques. Competències a desenvolupar tant pel docent com per l’educat.

Tenint present com diu l’obra de Sancho la importància que hem de donar en la formació docent i les mancances que aquest presenten front un alumnat nadiu digital.

Per concloure, val a dir que encara avui ens queda molt camí per endavant pel que fa a la incorporació de les TIC en l’àmbit educatiu. I esque:

“La mejora de la educación no depende solo de la incorporación de artefactos sino también una nueva gestión del espacio y el tiempo escolares, nuevas maneras de organizar el conocimiento, más énfasis en el proceso de aprendizaje que en los resultados, mayor autonomía para los centros… y podríamos seguir con un largo etcétera (Sancho,1994; Bosco, 1995,1996; Hargreaves yotros, 1998; Mcclintock,2000).

Per això cal continuar treballant, formant-se, dotant de competències als formadors i que alhora aquests traspassin els seus coneixements als seus discents. Per tal d’aconseguir que l’ implementació de les TIC a l’aula tingui sentit i sigui beneficiosa i s’emprin els medis d’una manera transformadora i no reproductiva, fomentant la reflexió, el treball cooperatiu i el pensament crític.